No Game No Life 1

Enceto “nou” anime després de pensar-m’hi molt, i és que em deien que No Game No Life estava plagat de referències a altres animes, com fos Bakuman o Amasando Japan i creia que per a algú com jo, només seguidor ocasional d’anime, perdria la gràcia. No.Game.No.Life.full.1707836

Cap.: PRINCIPIANT 素人


 

El principi del capítol es presenta com una mena de Sword Art Online, que de fet, vaig descartar als pocs capítols perquè en la major part només buscava la identificació dels gamers. NGNL, en canvi, ens mostra la magnificència de l’equip blanc, que coneixem pels rumors que corren en els xats dels MMORPG, en altres paraules, cap joc és massa per ells. A continuació trenca tota epicitat per a fer-nos conscients de la realitat: l’equip blanc són tan sols dos gamers adolescents sense vida ni amics que no surten de casa i que pateixen de privació de la son. Per dir-ho així, aporta una visió més real del gamer a la societat actual. També sap lligar molt bé el seu rebuig a la societat amb el que és la seva obsessió.

Els protagonistes són dos germans: en Sora i la Shiro (ajuntant-ne els Kanjis surt kuuhaku o “espai en blanc”, nom del seu equip, ja que sempre es deixen el nick en blanc). En Sora és l’home d’acció, el germà gran. Va tant inflat que una mica més i surt volant, però això fa que tingui una actitud de faquer que es queda amb tothom. La Shiro, la petita, té un cervell superprivilegiat i ella sola ha arribat a vèncer vint vegades superordinadors que juguen als escacs. No sabem si sempre es així, però passa dies sense dormir i després està que no s’aguanta, és MOLT MONA dormint amb cara d’àngel per a l’experiència estètica de l’espectador. La relació entre els dos germans és molt carinyosa i valdria pena d’explotar perquè la relació pivot de les històries sol ser amorosa i això ja cansa.

Sora

Sora.

Shiro.

Shiro.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sora i Shiro són transportats a un altre món pel déu dels jocs. Aquest món, de tall medieval i fantàstic, té les seves pròpies regles: no hi ha violència, només jocs. Els jocs ho decideixen tot. Els germans s’adapten de seguida i sembla que es faran bona fama aquí. Ho tenen clar: Als relats de fantasia l’heroi sempre busca el camí a casa, però perquè hauríem de voler tornar nosaltres?

Ja comencen a jugar i en Sora fins i tot fa trampes a les cartes, que comporten la derrota inmediata si es perd. Són tan vanitosos que a la mínima de canvi s’aposten la seva vida amb qualsevol desconegut. Crec que només cal esperar perqué això els posi en greus problemes en els capítols que vindran.

I fins aquí el primer capítol. Quants jocs de taula abarcarà la série? Quines aventures ens esperen? A l’avanç del capítol vinent: fanservice. Estic que friso!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s