Acampada jove 2014!

 

acampada cartell

Tothom salta. El nostre pes ha triturat la sorra. Ha arrassat l’herba. Ho podem tot. Un núvol de pols ens envolta. L’esmolada Lluna agafa un color coralí. La pluja aplaudeix contra la lona.

Sentir-se jove és una meravella. Però fins i tot els joves van haver de fer un esforç per a no caure rendits en tres dies de concerts ininterromputs. A la cantonada de l’estació de Montblanc, s’hi aixequen tres campaments. No hi cap ni una tenda. Les cues per rentar-se o refrescar-se del sol de Juliol són immenses. Tant sols esperen que arribin les set de la tarda, hora en el que el primer concert arranca.

L'escenari resulta... Familiar. Està inspirat en una tenda de lona!

L’escenari resulta… Familiar. Està inspirat en una tenda de lona!

Reggae, Rumba… Música de pachanga poc comercial (a excepció dels Amics de les Arts, els Pets o Cybee). Com sempre l’spotlight se’l endú Txarango, qui mou masses i no deixa lloc per una agulla entre el públic. De la mateixa manera, ens fa conéixer grups amb menys difusió, com Itaca Band, Bonobos, Germà Negre. Un punt exòtic amb els particulars Obeses i Oques grasses. I els convidats italians Talco.

La nostra dinàmica és clara. Després de sopar en horari d’un dels dos primers concerts que no tenim intenció d’atendre, ens dirigim a l’hera i allà fins a les cuatre o les cinc de la matinada. Tornem a la tenda bruts de sorra i caiem rendits. A les set del matí, el Sol ens desperta si no ho han fet encara els que tornen de festa. Intentem agafar dels primers llocs de la dutxa i aprofitem que els Toi-toi s’acaben de netejar. Llavors agafem un llençol de picnic i anem a la muralla de Montblanc. Comprem alguna tonteria per menjar i ens adormim fins a les cuatre. Parlar amb la gent, que tothom és simpàtic i està disposat a ajudar… I així va.

Tornaríem a casa amb un terrible Jet lag musical, però havent viscut la experiència de l’estiu.

Si voleu un tastet de la música que hi va sonar, mireu aquí.

Anuncios

Canet Rock 2014!

Em desperto a les 3 de la tarda sense tenir més al cap que les tonades dels Amics de les arts, Love of Lesbian i Txarango. El concert d’ahir va ser intens i va encendre l’orgull de tothom amb el bo i millor de Catalunya. El cartell és tota una mostra d’amor i inclou artistes tant en auge com veterans. Parlem dels Blaumut, Els Pets, Amics de les arts, LoL, Gerard Quintana, Brams, Gossos, Manel, Mishima i l’Electrica Dharma entre d’altres. Hem descobert un gran festival.

A l’horabaixa, és moment d’agafar un lloc entre la gentada, ja sigui a cops de colze o plantant la tovallola, i cantar, riure i emocionar-nos. Veure als entregats artistes, en el cas dels Love of Lesbian, com es carreguen una guitarra llançant-la per sobre del seu cap. Sense acudit, podem dir, que se’ls en va anar de les mans…

Sentir l’ambient, veure que no ets l’únic que recorda amb entusiasme les lletres de Sopa de Cabra de la mà de Quintana i de tant melancòlics posar-nos moixos amb Cada nit pot sortir el sol de Sisa.

El que té de bo aquest festival és que no és pas un festival per fer gresca – que també- sinó que la música és sovint lenta i maca abans que un pretext per fer una olla. Joan Dausà i el místic Mishima en són un clar exemple. De fet, Txarango va ser un afegit d’última hora com a reclam del gran públic, i de la mateixa manera hauríem pogut veure els Catarres, però tampoc hauria casat el caràcter de que us parlo. Malauradament, molts ens devíem perdre a Txarango – m’incloc- degut a l’endarreriment que se solapava actuació rere actuació. Perquè, efectivament, Txarango acabaria tocant en aquell moment de cada nit en què pot sortir el Sol.

Canet Rock

 

L’ALTRE CANET

La infraestructura d’escenari, càmeres, etc. va ser un punt a celebrar, sobretot pels amants de LoL que fan un gran ús dels panells posteriors, però hi ha coses que pocs haurien previst…

Les dotze hores de Rock a Canet, o Canet Rock, han acollit a més de 25000 persones de públic ben divers, d’adolescents fins a quarantins. El recinte, habilitat amb labavos, una antena de Movistar i unes quantes paradetes, encara hauria necessitat més barres i una entrada més ampla. La cobertura feia llufa i només les companyies més petites, com Symio, gaudien d’una barra si s’allunyaven una mica. A les dotze de la nit, s’havien acabat els entrepans i les cues per un ticket de cervesa s’allargaven a l’hora i mitja. Resultat- combinant la fira independista, amb el festival, molta gent a Canet va mirar de fer la seva per a treure’n profit, i les barres de la Via Cannetum van fer l’Agost, afegint que moltes tendes dels voltants, com ara la tenda de llaminadures de la mateixa via van veure’s obligades a no tancar fins  després de la mitjanit per l’afluent de gent. Les iniciatives són variades; desde un recinte alternatiu d’entrada gratuïta (i sense música en directe) al costat del lloc en questió: Canet -Free- Rock fins a un forn de pà treient fornades a la una de la matinada per a suplir els joves amb entrepans de Pernil, llonganissa o xocolata  passant per una ben montada barra de refrescos i entrepans calents regentada per una perruqueria (que ho vestia amb música de Pitbull, tot i que més els hauria valgut deixar-ho estar).

Amb Canet Rock, el Maresme té un fill enérgic i ple de Salut (no sense l’ajuda de les grans marques) i esperem que encara sigui adolescent durant molts anys.