The Legend Of Korra

La tendència en els dibuixos animats occidentals d’avui: globalització, progressisme i qualitat

A dos anys per tancar la dècada del 2010, podem mirar enrere i veure el canvi en ambicions i valors que ha pres l’entreteniment per als nens a l’animació als estats units.

Els dibuixos s’estàn transformant en quelcom transnacional, cosa que vol ser l’objectiu també de les nouvingudes produccions animades de grans plataformes de televisió per internet com Netflix o HBO. Aquests agents del mercat són conscients que internet ha estat fent la feina bruta de portar programes de qualitat d’una banda del món a l’altre on no hi tenen distribució, posant com exemple, quan la televisió catalana va deixar de invertir en anime japonès quan hi havien acostumat el públic durant vint anys.

La presència d’un internet que posa a l’abast un món sense fronteres ha portat a l’auge del dibuixos de culte que tenen bases de fans clares que es troben a la xarxa, en espais com tumblr o deviantart. Els artistes tenen també cada cop més influències i més variades a la seva feina, i el seu talent jove normalitza els valors del nou segle.

Podem parlar de The Legend Of Korra (Nickelodeon, 2012–), una fantasía d’acció amb una protagonista forta que té tendències bisexuals i que no está caracacteritzada com a ultrafemenina com podria haver-ho estat una heroina més clàssica com la Sailor Moon. Una altra heroina és Star Butterfly de Star vs. The forces of Evil (Disney XD, 2015-), una princesa que no controla els seus poders màgics sent esbojarrada i maldestre al més pur nivell de Daniel el Travieso.

El segon protagonista de la sèrie és un adolescent mexicà que sap karate, cosa que mostra el suport de Disney cap als “latinos”, un dels grups socials menys representats d’Estats Units, fent de Star Vs. The Forces of Evil junt amb la película Coco (Pixar, 2017), dos recolzadors aférrims del moviment Dreamer, dels joves de families inmigrants hispanes que volen integrar-se a la societat americana amb una actitud exemplar a les escoles, però que no podràn fer-ho amb les lleis DACA derogades per Trump.

eYpVVloDH4UZYi0NbGADZoGcdX7

Si estem parlant de dibuixos amb milatantisme, podriem parlar de Steven Universe (Cartoon Network, 2013–) on tres heroïnes, les “gemes de cristall” eduquen a noi de 12 anys mentres protegeixen la terra d’una invasió extraterrestre, deconstruint l’esquema de la familia tradicional i trencant el que els activistes LGBT adverteixen negativament com heteronorma. Com a éssers inorgànics, les gemes de cristall no tenen gènere pel que poden tenir relacions platòniques entre sí, per molt que estiguin caracteritzades indistintament com a dones.

L’èxit LGBT amb més bombo de l’any en matèria de dibuixos animats podria ser, tot i així, el curt gay In A Heartbeat (2017) sobre dos nens enamorats. No és difícil fer un curt així, en especial quan se’n encarreguen un parell d’estudiants d’acadèmia d’arts per a portar-lo a festivals, però si és fàcil que les grans productores dirigides per l’ànsia comercial rebutgin aquestes idees. In a Heartbeat és, sense massa mèrit, la primera bombolla en arribar a la superfície del que sembla ser una nova generació d’artistes.

la-et-st-steven-universe-20131104-001

Al bressol de l’animació Americana moderna, l’acadèmia d’Arts de Califòrnia fundada per Disney en persona, saben una cosa o dos sobre anar contra un corrent que els demana ser metges i viure de diners, a més són joves amb gran sensibilitat, apasionats pel còmic i el manga. Els estudiants d’arts estàn ja a un altre nivell de consciència, i veuen superades aquestes lluites socials que els nascuts als 80 i abans necessiten repetir-se com uns lloros fins que les aprenen. D’ells aprenem  que la

millor transgressió és la aplicació cotidiana dels propis valors, que un projecta en la seva obra el que li hauria agradat veure. Ells fan de la inclusió social una cosa orgànica, mentre que molts altres competidors ho fan semblar una cuota de representació que s’ha de complir per a tenir més públic. Aquest es l’estat de l’art a nord Amèrica.

Potser n’hem après alguna cosa a Espanya, en una indústria molt pobre, on la emergent productora Kotoc ens ha deleitat amb la protagonista femenina dels dibuixos de futbol fantastic Sendokai Desafío Champions (RTVE, 2013— ), un cosí de Futbol galàctic (France 2, 2006) orientat per al públic de 6 a 10 anys. O potser no n’hem aprés, tenint en compte que la següents aposta  de la mateixa productora són una espècie de legos fent humor escatològic. Si és una cosa o altra, només el temps ho dirà.

Captura de pantalla 2018-01-24 a las 14.14.19

Aquest article va ser publicat primer com una tribuna d’opinió en Aranés a La Gaseta Occitana d’Informacions Jornalet, a dia 02/02/2018.

Anuncios