No Game No Life 6

Cap.: Interessant ー手

Em trobo ara davant l’episodi més épic d’anime que hagi vist en uns quants mesos. Realment no en veig tant sovint com ho faría un adolescent posat en el tema, però si la série em dona més capítols com aquests, la posaré en el meu pedestal particular.

Aquest capítol mostra l’acció que té lloc a la Biblioteca d’Elukia, on el Flugel Jibril i l’equip Blanc apostarán la seva informació. La tablet d’en Sora per tota la biblioteca i encara més, per la vida de la Jibril. Es tracta d’un ángel molt entusiasmat amb el coneixement d’altres raçes, donat el valor que dona als llibres en format e-book.

ngnl6-1

… Tot disposat per a que malpensis

L’estructura és equilibrada i la més representativa de la personalitat de la série: una primera part predominantment ecci i d’història, i una segona part amb un épic joc a vida o mort.

Per l’ecci, aconseguim arribar al nu total, a més d’una manera divertida i que justifica l’eliminació de les parts erótiques femenines en el manga i anime i com aquesta afecta a la calificació per edats. En Sora ens dona una lliçó de com saltar-nos virtualment els calificatius de pornográfic.

Ara peró, us meravellareu amb el joc de les paraules encadenades materialitzades, en les que es convoca o desconvoca qualsevol cosa que surti d’una paraula. Aixó portará a un escenari de batalla feréstec, sobretot quan els germans desconvoquin tota la litosfera terrestre. La seva missió es ben clara: aconseguir que l’àngel no pugui seguri la cadena, ja sigui matant-la, o bé evitant que pugui parlar…ngnl6-4

No dic res més. Aquest capítol és massa intens per a espifiar-lo. Només afegiré per als qui el vegeu, que en aquest capítol s’amaga un dels petons més esperats per el fandom. Aschente!

Sigue leyendo

No Game No Life 5

    Cap.: Cuadrat dèbil ウィークスクエア


Episodi més calmat i amb més carn a ensenyar. En Sora i la Shiro s’han acomodat en la seva posició de reis i ja no fan gairebé res durant el día. Per això la Steph vol reprendre el control i convertir en Sora en un bon rei. S’ho proposa utilitzant els juraments, que tenen poder fins al punt de provocar realitats impossibles. Un Sora feliç és el que s’aposta. A en Sora li encantaria perdre, però per a algú que sempre guanya aixó és un repte. El problema és que la Shiro mai deixarà perdre a en Sora, i menys contra la Steph, que consideren idiota, de qui sent gelos, i els pits de la cual enveja.ngnl5-1

Així doncs la princesa del regne ha de guanyar legítimament, però és impossible fer-ho contra un cervell tant matemàtic com els dels germans. Per això va perdent la roba progressivament fins a tornar-se la mera imatge d’un fetitx. Per tota la influència que té ella amb els nobles, també la fan el seu gos.

Pobre Steph! L’únic que volia era guanyar, un sol cop, per sort! Però arriba la ngnl5-4reflexió final: l’atzar no existeix perque tot està predisposat, de vegades per normes que no coneixem. Totes les raçes “exceed” superen la Imanity en intel·lecte. La raça dels homes béstia fins i tot té el sisé sentit de llegir la ment. I es que quan et trobes a un altre nivell de percepció, la realitat dels altres passa a ser acusadament limitada. Per ells, sería com interactuar amb escarbats. Com els hi explicaríes que les coses cauen si les aixeques per a que t’entenguéssin?

ngnl5-3

Per això sorgeix la necessitat d’una aliança, estudiada pels protagonistes de fa uns capítols. Així arriben els Fluguel, amb una divertida paròdia de Laputa el castillo en el cielo. Però abans de poder pujar al nostre Lapuntu particular, caldrà buscar-se un guia. UN flugel que ja viu entre els Imanity.

ngnl5-6

No Game No Life 4

Cap.: Rei (Gran expert) 国王


 

Aschente!

Aschente!

La Kurami és vençuda als escacs quan en Sora convenç les peces a través de les seves paraules a revoltar-se contra la seva reina. Guanyar comporta que els blancs per fi seran reis! Però el títol només el pot tenir un dels dos.

Disputant-lo durant tres dies és impossible trencar l’empat, però al final poden solucionar-ho de manera que els dos tinguin una corona. Solucionen tots els problemes de palau en un dia. Segons en Sora “perquè ha jugat molt al Civilization“.

En el seu primer discurs com a reis Imanity, però, és quan es comencen a animar les coses. Com a raça dèbil, els humans es veuen destinats a ser la més llesta de les races, i la que més dret té a tenir el control de la dashboard, i declaren la guerra a totes les nacions.

ngnl4-4ngnl4-2

El punt fort d’aquest capítol és el salt d’epicitat quan es planteja tota la trama de la sèrie fins a l’objectiu final i també la raó per la que van ser abduïts en aquest món de fantasía. Quan els blancs van guanyar al Déu del joc per internet aquest es va venjar portant-los al dashboard, que no és més que una altra partida d’escacs monumental contra el mateix Tet. Si guanyen a les setze races (setze peces del jugador oponent als escacs), quedaran cara a cara amb el Déu i podran disputar-li la seva posició.

ngnl4-3

El veritable enemic apareix.

Tota una declaració d’intencions per part dels dos bàndols, que sembla que viuen pel joc. Esperem el següent capítol on ha d’aparèixer un enemic que s’oculta! Un Flugel? Ja ho veurem.

No Game No Life 3

Cap.: EXPERT 有識者


 

L’equip blanc sembla que al món fantastic s’hi troba a bé. Sembla que

"¡Esa era la frase numero 4 en la lista de frases que queríamos decir algun dia!"

“¡Esa era la frase numero 4 en la lista de frases que queríamos decir algun dia!”

malgrat la gravetat dels fets que envolten el regne Imanity, l’únic que volen els companys és passar-ho bé. Tenen massa bona consideració de les seves capacitats. Sabent que poden guanyar qualsevol joc, es prenen el MÓN sencer com un joc. Comencen a haver-hi referéncies al món otaku, i el personatge d’en Sora fa alusions continues al sexe. Pobre!

En aquest capítol, començem a veure la possible conspiració elfa darrere el torneig, per l’aliada secreta de la aspirant al tron.

Personatge nou! Ho-yay!

Personatge nou! Ho-yay!

 Shiro i Sora desafíen la malcarada Kurami, qui s’ajudava de la seva amiga orelluda, a guanyar en un joc on no sigui possible fer trampes.

Serà una partida d’escacs humans. Una cosa així com Harry Potter, però millor. Els escacs reaccionen com soldats reals, pel que la carisma del seu dirigent acaba sent més important que la estratègia. Les normes dels escacs no s’apliquen, i així la Shiro, la reina dels escacs, es veu en un atzucac i a res de perdre. En Sora intervé i salva la partida en varies ocasions, però la Kurami fa trampa, cosa que ho complica tot. Tot i així, en Sora troba més d’una manera de sobreviure, aplicant totes les dinàmiques que es donen a terme en una guerra feudal real. Finalment, el cliffhanger que ens portarà al cuart capítol:

En Sora guanyarà sense lluitar.

No Game No Life 2

Cap.: DESAFIADOR 挑戦者


Segon episodi de NGNL -o més aviat la segona part del pilot? Després d’haver-lo vist, per fi sembla haver-hi una línia definida de per on anirà la sèrie. I es que existeixen 16 races, cadascuna més tonta que l’anterior, i al final de la cadena tròfica es troba la Imanity (humanitat) única raça que no pot utilitzar màgia i  que ha perdut el seu territori a força d’apostar-lo per a expandir-se. Resultat. Erukia és l’únic país Imanity. Pitjor encara, hi ha un torneig per a la successió al tron, i considerant qui pugui ser el nou rei poden haver-hi problemes a dojo.

La néta del recentment difunt monarca ha participat en el torneig i ha perdut, tot i que sabia que la contrincant feia trampes -sense saber com les feia. Més tard, truca a la porta de l’habitació dels germans, només coberta per una tovallola. Es diu Stephanie, i vol ser recompensada perquè la pista que li va donar en Sora durant la partida de Poker que va perdre: “Està fent trampa” no la salva si no pot demostrar-ho.

Així, introduïm un capítol molt pujat en fanservice i humor, molt d’humor. La relació entre Shiro i Sora resulta tant confonedora de vegades que veure-els fer plans per a que en Sora es desvirgui és incòmode. I és que pinzellada sobre pinzellada veiem que aquests germans no acaben d’estar bé del cap. Solitaris com han estat sempre, l’única cosa que mai els ha faltat és l’un al altre, i no poden estar-se a més de deu metre o perden la xaveta. La total confiança que es tenen l’un al altre fan el millor equip. Veiem com la Shiro i la Stephanie es banyen despullades mentres en Sora es masturba a la mateixa habitació d’esquena i intentant fotografiar les mamelles de la seva futura nòvia Steph.

ngnl2-1

Segons la Shiro, el vapor és necessari o això seria pornografia infantil.

ngnl2-3

Em sento com si tornés a jugar al Profesor Layton.

A més hem vist el primer puzle, el primer gran duel mental, entre l’Steph i en Sora: un pedra, paper, tisores on s’aposta fer el que es vulgui amb la persona o un favor per a en Sora o la trampa que li va fer la noia que la va guanyar en cas d’empat. En Sora és molt manipulador però no es pot dir que no sigui enginyós. En Sora hi afegeix una regla: ell només podrà guanyar utilitzant paper, si guanya de cap altra manera es considerarà un empat. Vaja, un suïcidi, ja que això recau en una probabilitat entre nou de guanyar. O potser no?  Si donem per fet que l’únic que pot utilitzar és paper, el més lògic seria no utilitzar pedra, per a evitar que ell Em sento com si tornés a jugar al Profesor Layton.guanyi, llavors té més probabilitats amb tisores, però en Sora no és curt i empata amb pedra.

Així veiem el gran poder de la clàusula de les normes que fa que es compleixin les apostes. En aquest cas, -no llegiu per a aixafar un bon riure- que l’Steph s’enamori d’ell. I ocorre! Els acull a castell i es torna una boja bipolar entre l’enamorament imposat i el seny, cosa que de vegades causa autolesions, ja que com veureu tots els personatges són molt massoques.

Si us quedeu amb mí, la nostra gran dolenta, la tramposa del pòquer està a punt de ser coronada, i només se’ns acudeix una manera d’impedir-ho: que els germans blancs arribin a reis ells mateixos!

A seguir disfrutant d’aquesta revelació d’anime! L’animació és genial pel seu estil i il·luminació, i la Banda Sonora  és envejable. Si no em creieu, us espero al capítol 3.

No Game No Life 1

Enceto “nou” anime després de pensar-m’hi molt, i és que em deien que No Game No Life estava plagat de referències a altres animes, com fos Bakuman o Amasando Japan i creia que per a algú com jo, només seguidor ocasional d’anime, perdria la gràcia. No.Game.No.Life.full.1707836

Cap.: PRINCIPIANT 素人


 

El principi del capítol es presenta com una mena de Sword Art Online, que de fet, vaig descartar als pocs capítols perquè en la major part només buscava la identificació dels gamers. NGNL, en canvi, ens mostra la magnificència de l’equip blanc, que coneixem pels rumors que corren en els xats dels MMORPG, en altres paraules, cap joc és massa per ells. A continuació trenca tota epicitat per a fer-nos conscients de la realitat: l’equip blanc són tan sols dos gamers adolescents sense vida ni amics que no surten de casa i que pateixen de privació de la son. Per dir-ho així, aporta una visió més real del gamer a la societat actual. També sap lligar molt bé el seu rebuig a la societat amb el que és la seva obsessió.

Els protagonistes són dos germans: en Sora i la Shiro (ajuntant-ne els Kanjis surt kuuhaku o “espai en blanc”, nom del seu equip, ja que sempre es deixen el nick en blanc). En Sora és l’home d’acció, el germà gran. Va tant inflat que una mica més i surt volant, però això fa que tingui una actitud de faquer que es queda amb tothom. La Shiro, la petita, té un cervell superprivilegiat i ella sola ha arribat a vèncer vint vegades superordinadors que juguen als escacs. No sabem si sempre es així, però passa dies sense dormir i després està que no s’aguanta, és MOLT MONA dormint amb cara d’àngel per a l’experiència estètica de l’espectador. La relació entre els dos germans és molt carinyosa i valdria pena d’explotar perquè la relació pivot de les històries sol ser amorosa i això ja cansa.

Sora

Sora.

Shiro.

Shiro.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Sora i Shiro són transportats a un altre món pel déu dels jocs. Aquest món, de tall medieval i fantàstic, té les seves pròpies regles: no hi ha violència, només jocs. Els jocs ho decideixen tot. Els germans s’adapten de seguida i sembla que es faran bona fama aquí. Ho tenen clar: Als relats de fantasia l’heroi sempre busca el camí a casa, però perquè hauríem de voler tornar nosaltres?

Ja comencen a jugar i en Sora fins i tot fa trampes a les cartes, que comporten la derrota inmediata si es perd. Són tan vanitosos que a la mínima de canvi s’aposten la seva vida amb qualsevol desconegut. Crec que només cal esperar perqué això els posi en greus problemes en els capítols que vindran.

I fins aquí el primer capítol. Quants jocs de taula abarcarà la série? Quines aventures ens esperen? A l’avanç del capítol vinent: fanservice. Estic que friso!