Fumetes, revolucionaris, italians i boybands.

Això és una mostra d’alguns grups a conèixer abans d’anar a l’Acampada Jove 2014.

 

Anuncios

Acampada jove 2014!

 

acampada cartell

Tothom salta. El nostre pes ha triturat la sorra. Ha arrassat l’herba. Ho podem tot. Un núvol de pols ens envolta. L’esmolada Lluna agafa un color coralí. La pluja aplaudeix contra la lona.

Sentir-se jove és una meravella. Però fins i tot els joves van haver de fer un esforç per a no caure rendits en tres dies de concerts ininterromputs. A la cantonada de l’estació de Montblanc, s’hi aixequen tres campaments. No hi cap ni una tenda. Les cues per rentar-se o refrescar-se del sol de Juliol són immenses. Tant sols esperen que arribin les set de la tarda, hora en el que el primer concert arranca.

L'escenari resulta... Familiar. Està inspirat en una tenda de lona!

L’escenari resulta… Familiar. Està inspirat en una tenda de lona!

Reggae, Rumba… Música de pachanga poc comercial (a excepció dels Amics de les Arts, els Pets o Cybee). Com sempre l’spotlight se’l endú Txarango, qui mou masses i no deixa lloc per una agulla entre el públic. De la mateixa manera, ens fa conéixer grups amb menys difusió, com Itaca Band, Bonobos, Germà Negre. Un punt exòtic amb els particulars Obeses i Oques grasses. I els convidats italians Talco.

La nostra dinàmica és clara. Després de sopar en horari d’un dels dos primers concerts que no tenim intenció d’atendre, ens dirigim a l’hera i allà fins a les cuatre o les cinc de la matinada. Tornem a la tenda bruts de sorra i caiem rendits. A les set del matí, el Sol ens desperta si no ho han fet encara els que tornen de festa. Intentem agafar dels primers llocs de la dutxa i aprofitem que els Toi-toi s’acaben de netejar. Llavors agafem un llençol de picnic i anem a la muralla de Montblanc. Comprem alguna tonteria per menjar i ens adormim fins a les cuatre. Parlar amb la gent, que tothom és simpàtic i està disposat a ajudar… I així va.

Tornaríem a casa amb un terrible Jet lag musical, però havent viscut la experiència de l’estiu.

Si voleu un tastet de la música que hi va sonar, mireu aquí.

L’adoctrinament per a “pelorrastas”

Vol anar de concert? En aquest cas, d’acampada? La revolució del Sí Sí intenta infiltrar-se entre els joves que s’extasien a l’acampada jove, dominada per les Joventuts d’Esquerra Republicana. Oriol Jonqueres bé ho sabia que atrauria els joves al seu discurs quan a Montblanc la població havia incrementat fugaçment durant tres dies. Si ho mirem així, a Canet hi havia tanta proporció de grups catalans com aquí, nogensmenys aquí els crits d’In-Inde-Indepència (taralejat en tartamut) es repetien sense treva. Potser el jovent està més polititzat del que pensem.

El nostre Junqui tambe vol acampar.

El nostre Junqui també vol acampar.

Com reclutes la nova generació per a un partit polític? Els dónes un canuto d’herba? No! Donguem-los-hi la festa més Kumba possible. Oferim-los l’entrada gratuïta. Això bé, si ets voluntari. On m’apunto? A les JERC. Sí, pot estar bé, en realitat després de l’acampada passaré totalment de la política.

I ja t’han caçat. El que té més sorna, a més a més, és que tots els grups musicals participants tinguin un discurs anarquista i fins i tot comunista. Aspencat? Per on lliga això amb l’organització? –Sospitós–

Avui voluntari i demà ja veurem. Això sí, mira d’escaquejar-te de les tasques, ja que sempre acaba passant això:

I els que ho fan, de set del matí a cinc de la matinada.

I els que ho fan, de set del matí a cinc de la matinada.

I ja saps, ja siguis partidari del Sí, del Sí-Sí, o de l’emperadriu Sissí, espera’t a no tenir el cap tèrbol per l’alcohol per que no et rentin el cap les xusmes polítiques.